Viatge a Viena. Dia 3

Durant el nostre tercer dia de viatge per Viena, vam seguir recorrent a poc a poc la ciutat, començant per l’Opernring (un dels carrers que circumval·len la ciutat) i la Karlsplatz on vam veure l’Església de Sant Carles Borromeu i l’edifici de la Secessió, per baixar fins a l’Òpera de Viena i l’Hotel Sacher i encaminar-nos cap al Palau Imperial de Hofburg passant pel Museu de la Albertina i la Casa de les Papallones.

Església de Sant Carles Borromeu

Situada a la Plaça de Carlos (Karlsplatz), l’ església de Sant Carles Borromeu (Karlskirche) és d’estil barroc encara combina altres estils arquitectònics: la façana central és d’estil grec, les columnes exteriors d’inspiració romana i la decoració interior barroca.

Va ser construïda per ordre de l’emperador Carles VI com a agraïment a Sant Carles Borromeu (patró de la lluita contra la pesta) per l’extinció de la pesta el 1713 i es va prendre com a model l’església de Sant Pere del Vaticà.

Exteriorment té un monumental cos central cobert per una cúpula de 72 metres d’altura i flanquejat per dues torres, a la façana principal (estil grec) hi ha sis columnes que subjecten un frontó, en el qual es representen els desastres de la pesta; tot això està precedit d’una escalinata flanquejada per dues columnes (estil romà) de 33 metres d’altura, inspirades en la columna trajana de Roma i els baix relleus en espiral narren la vida de Sant Carles Borromeu.

L’interior de l’església és de planta oval, ampli i lluminós gràcies a l’enorme cúpula oval i als grans finestrals. A la cúpula es pot contemplar el fresc “La Glòria de Sant Carles Borromeu”. També destaca la rica decoració barroca de l’interior.

Edifici de la Secessió

En una altra de les cantonades de la Karlsplatz ens trobem amb l’edifici de la Secessió erigit a finals del s. XIX, quan els membres del moviment secessionista van encarregar un edifici que es convertiria en una peça clau del Modernisme vienès, actualment és una sala d’exposicions.

Durant els seus més de cent anys d’història, l’edifici de la Secessió de Viena ha estat diverses vegades reformat i restaurat, les lletres daurades sobre la seva entrada resen: “A cada època el seu art. A l’art la seva llibertat “. Durant la II Guerra Mundial va ser bastant danyat i es va reconstruir el 1963.

L’edifici és un cub compacte amb quatre torres gairebé sense finestres i coronat per una cúpula daurada. El símbol més representat a tot l’edifici és el full de llorer, que es pot veure a la mateixa cúpula (coneguda com “la col daurada”, encara que en realitat són unes fulles de llorer i unes 700 baies), en les pilastres, en les garlandes… i simbolitza el desenvolupament de l’art i de la cultura.

La sala principal de la Secessió, uniformement il·luminada des de la part superior, representa l’ideal d’un espai d’exposició. És sovint anomenat el primer “cub blanc” de la història de l’art. Podrem veure el doble filtre de llum, que arriba a través de la teulada. Per als secessionistes, l’arquitectura d’exposicions tenia un significat fonamental.

Fris de Beethoven:

Una de les obres a destacar de l’edifici de Secessió és el Fris de Beethoven amb 34,14 metres d’ample i 2,15 metres d’alt que cobreix la superfície de tres murs i va ser realitzat basant-se en la interpretació de Richard Wagner sobre la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven. Està considerat com un dels punts àlgids de l’Art Nouveau vienès.

L’Òpera d’Estat de Viena o Staatsoper

Seguim el nostre recorregut, de nou cap al centre de la ciutat per arribar a l’edifici de la Òpera d’Estat de Viena (Staatsoper). En el seu moment, va ser el primer edifici públic sobre el Ring (la primera circumval·lació de la ciutat).

En la seva inauguració el 1868 l’edifici va rebre unes fortíssimes crítiques que van provocar el suïcidi d’un dels seus arquitectes i un infart mortal a un altre d’ells, les crítiques es devien al fet que l’edifici era més baix que l’Òpera Garnier de París. Expliquen que l’emperador Francesc Josep va quedar tant impressionat per la mort dels arquitectes que ja no es va atrevir a criticar cap inauguració més.

La primera òpera que es va interpretar a Staatsoper va ser el “Don Giovanni” de Mozart. Al 1945 un bombarder americà va confondre la teulada de l’Òpera amb el d’una estació de tren i va bombardejar l’edifici. Va ser re-inaugurada deu anys després per Karl Böhm amb el “Fidelio” de Beethoven. Per tant, de l’original estil neo-renaixentista només queda l’escalinata principal, la façana, el foyer de Schwind i el saló de te. La resta és dels anys cinquanta, quan va ser reconstruït després del bombardeig.

Hotel Sacher

El famós Hotel Sacher de Viena és una de les icones més vieneses que existeix i comparteix els seus fonaments amb l’antic teatre de l’òpera des de 1869. L’hotel, va ser aixecat per Eduard Sacher, membre d’una de les dinasties vieneses més distingides. El seu pare Frank Sacher, va ser l’inventor del popular pastís de xocolata pel qual se sent autèntic fervor i que és responsable de la fama de l’hotel, que gaudeixi de molta afluència de turistes.

La propietat de la recepta va ser motiu de disputes legals a mitjans del segle XX entre els hereus de Sacher (propietaris de l’hotel) i la pastisseria Demel. La justícia va dictaminar que l’hotel tenia dret a comercialitzar el dolç amb l’apel·latiu de Original Sacher-Torte, mentre que Demel havia de fer com “Eduard Sacher-Torte”.

La cafeteria de l’hotel i els seus restaurants, oberta al públic general, segueixen oferint la seva ració de pastís i d’escenografia aristocràtica potenciada pel record de la primera dama de la família Sacher (el restaurant porta el seu nom, Anna Sacher) i per l’empremta deixada pels seus il·lustres hostes: la reina Isabel, Nureyev, Kennedy, von Karajan. Mereix (i molt) la pena provar la deliciosa pastís en els seus salons (un plaer assequible) en un exemple de poder i luxe art déco, amb el seu personal d’uniforme, el seu porter, el seu guarda-roba i els seus diferents salons ambientats en altres èpoques.

La Albertina de Viena

El Museu de la Albertina de Viena pertany al complex del Palau Imperial de Hofburg i està situat a l’Albertinaplatz, amb accés des Augustinerstrasse, just darrere de l’òpera. Aquest museu disposa d’un impressionant fons que amb prou feines pot mostrar rotatòriament amb exposicions temporals. Posseeix dibuixos de Da Vinci, obres de Durero, Manet, Renoir, Klimt i molts altres i les seves exposicions són molt variades.

Nota: Si porteu motxilla o bossa gran, us faran deixar-lo al guardaroba. A simple vista només es veu el de pagament just a l’entrada, però baixant per les escales trobareu taquilles gratuïtes.

El Palau Imperial de Hofburg

El Palau Imperial de Hofburg és una ciutat dins de la ciutat i necessita bastant temps fer-li una visita sencera. No és només l’edifici que anomenem Palau de Hofburg, i al mapa apareix com a tal, sinó un complex d’edificis i parcs que l’envolten. La vista de l’edifici Neue Hofburg, amb la seva façana semi -Circular des de la plaça Heldenplatz és superba.

Es va començar a construir al s.XIII i ha estat ampliat i reformat durant diversos segles. Va ser la residència oficial d’hivern dels Habsburg entre 1283 i 1918. Actualment allotja el despatx del president de la República d’Àustria i diverses institucions.

La visita comença entrant per la porta de Sant Miquel, a la plaça del mateix nom, decorada amb una font a cada costat, columnes i cúpules, i sota un sòcol decorat amb una escultura que representa “Els treballs d’Hèrcules”. En passar sota la porta ens trobem la gran cúpula de Sant Miquel, on hi ha els accessos al Museu de la Mesa i de l’Argenteria de la Cort, als Apartaments Imperials i al Museu de Sissí (visita amb audio-guia), la famosa emperadriu.

Té unes 2.600 dependències repartides en 18 ales i està dividit en diversos edificis entre els quals es troben la Albertina, l’església dels Agustins, el Museu d’Història de l’Art, el Museu d’Història Natural, el Museu Etnogràfic, el Barri dels Museus (MuseumsQuartier Wien), la Biblioteca Nacional i l’Escola Espanyola d’Equitació.

Cal destacar dins del palau els Apartaments Imperials, la Capella Imperial, la Càmera del Tresor (Schatzkammer), la Plaça dels Herois (Helden Platz), el Pati i la Porta dels suïssos (Schweizerhof i Schweizertor), la plaça de José II (Josefsplatz)… a més dels cafès, restaurants, places i parcs que també formen part d’aquest complex.

La Casa de les Papallones

La Casa de les Papallones és un altre dels edificis pertanyents al complex de Hofburg. És al parc Burggarten i és coneguda com una de les construccions d’estil Jugendstil més boniques del món. Té 280 m² i destaca per sobre del jardí del Palau Imperial. Des de 1998, alberga una col·lecció de diversos centenars de papallones exòtiques que viuen en unes condicions gairebé naturals voleiant lliurement en un bosc tropical en miniatura amb cascades, estanys i ponts, tot això a 26 ºC i un 80% d’humitat ambiental.

Escola espanyola d’equitació a Viena

L’ Escola espanyola d’equitació a Viena va ser creada el 1572 i forma part del complex de Hofburg. Al 1735 es va inaugurar l’Escola d’Hivern amb la intenció d’oferir als joves aristòcrates l’oportunitat de rebre classes d’equitació ja que la cort imperial austríaca sentia veritable devoció per la cria i doma de cavalls de raça. El nom del lloc es deu al fet que els primers cavalls van arribar des d’Espanya.

Es tracta d’una impressionant sala barroca on actualment fan les seves pràctiques i representacions els cavalls Lipizzanos. A l’Escola d’Equitació es poden veure espectacles eqüestres (consultar al seu lloc web) i tenen assajos matutins amb o sense música.

Ja de nit vam gaudir del concert de música clàssica del que us vam parlar al capítol “Música a Viena” al Palau Auersperg i vam passejar una estona pel canal de Danubi al moll “Franz Josefs Kai” abans de tornar a l’hotel per descansar i seguir visitant aquesta ciutat imperial al dia següent (Cap d’Any).