Dia 10. Downton Abbey

Aquest dia ens vam escapar fins al comtat de Berkshire per visitar Highclere Castle, famós per ser l’escenari d’una de les millors sèries de televisió dels últims temps: Downton Abbey. A mitja tarda vam tornar cap a Wiltshire per passejar una mica per Marlborough i alguns dels llocs de Avebury que el dia anterior no vam tenir temps de veure.

Downton Abbey

Downton Abbey (Highclere Castle) és la mansió més gran i espectacular que vam veure durant el nostre viatge per Anglaterra, una casa de camp victoriana d’estil isabelí amb 24 quilòmetres quadrats de jardins i boscos. Segueix sent una propietat privada de la família Herbert, comtes de Carnarvon.

Per tractar-se d’una propietat privada i per la filmació de la sèrie, només part de la casa està oberta per a les visites turístiques i només uns quants dies a l’any, de manera que cal planejar l’excursió bé i amb antelació i reservar les entrades. Als jardins i exhibicions (sobre Egipte) es pot entrar en qualsevol moment dins l’horari però quan compres les entrades has de triar entre matí i tarda per a la visita per l’interior de la casa.

Com obre pocs dies a l’any, i per la fama de la sèrie, és un dels llocs més massificats que vam veure durant el nostre viatge i les entrades s’esgoten diverses setmanes abans de la data pel que convé adquirir-les amb molta antelació. Cada dia, disposen d’unes poques entrades per a la venda a les taquilles però llavors és obligatori matinar per poder optar-hi.

La visita per l’interior de la casa transcorre a través de diversos salons a la planta baixa i dormitoris i altres estàncies a la primera planta en un recorregut que es fa “curt” sabent com de gran és la mansió. Els salons i dormitoris que han servit d’escenari a la sèrie estan indicats per panells, així vam veure per exemple el saló on els personatges prenen el te o les habitacions de Lady Marcia o Lady Sybil…

Endinsar-se pels jardins i boscos pot prendre dies, així que recomanem seguir el sender que s’indica al plànol que us donaran (el podeu veure més endavant en aquesta entrada) per veure el “prat de les flors silvestres”, el “bosc de les bones voluntats” i els jardins “secret” i  “dels monjos”.

Després del llarg passeig potser el millor sigui seure a qualsevol dels prats que envolten la casa i contemplar en viu les façanes de la mansió deixant passar el temps o imaginant-se l’època de la sèrie. O passar per la botiga de la mansió i comprar algun record especial o prendre un “cream tea” (te amb scones) al més pur estil anglès en alguna de les cafeteries, on també es pot menjar.

A més de la casa i els seus terrenys, als soterranis de la mansió hi ha un petit museu sobre Egipte i Tutankamon que pot visitar-se. Què fa aquí un museu sobre Tutankamon? La resposta és senzilla: la tomba d’aquest faraó va ser trobada per Howard Carter el 1922 amb el patrocini de George Herbert, 5è Comte de Carnarvon, antecessor dels propietaris de la casa.

L’exhibició consta de diverses sales, encara que només la primera d’elles té objectes autèntics provinents de la tomba. Els objectes de la resta de sales, el sarcòfag, la mòmia, els panells daurats… són rèpliques dels originals que es troben en diferents museus del món (el del Caire, el British Museum…).

Tot i la quantitat de gent, la visita val la pena i als jardins i boscos es poden trobar racons relativament tranquils. Per acabar us deixem el mapa dels llocs a visitar dins de Downton Abbey.

Marlborough

A mitja tarda, després de sortir de Downton Abbey ens vam passar per Marlborough. Hi ha un túmul prehistòric en els terrenys del Marlborough College i la llegenda diu que es tracta de la tomba del mag Merlí i que el nom del poble Marlborough prové de “Merlin Barrow” (túmul de Merlí).

El carrer principal “High Street” és un dels més amples del Regne Unit i està flanquejat a banda i banda per diversos edificis de totes les èpoques que alberguen una gran varietat de botigues de tot tipus. El carrer s’estén entre l’església de St. Mary i la de St. Peter.

Un edifici a destacar en Marlborough és Merchant’s House, casa construïda al segle XVII per un pròsper comerciant de la seda de classe mitjana, conté interessants pintures murals del mateix segle.

The Sanctuary

En el camí de Marlborough cap Avebury es troben tres llocs prehistòrics que formen part del “Avebury World Heritage Site”. The Sanctuary, el primer d’ells, està datat en uns 5000 anys d’antiguitat i es va tractar d’un complet entramat de cercles fets amb pals de fusta que es van substituir més tard per pedres.

Encara que la seva funció segueix sent desconeguda, s’especula que va poder ser la residència d’una persona reverenciada o un lloc cerimonial relacionat amb la mort (per la quantitat d’ossos humans trobats als seus voltants).

Overton Barrows

Estan just davant del Santuari, i es tracta d’un conjunt de diversos túmuls a banda i banda de la carretera que daten de l’Edat de Bronze (molt posteriors a la construcció del Santuari). En ells s’han trobat restes d’incineracions, un esquelet amagat en un taüt de tronc d’arbre, punyals de bronze, una destral de bronze, i diversos objectes de la vida quotidiana dels pobladors d’aquestes èpoques.

Val la pena observar com aquests túmuls, molt propers els uns dels altres destaquen sobre el paisatge del camp dels voltants. Són ben visibles.

Silbury Hill

Seguint cap Avebury ens trobem amb Silbury Hill, el túmul més gran d’Europa. Es compara en grandària amb les piràmides d’Egipte i es calcula que va ser acabat cap al 2400 aC encara que no es creu que sigui una tomba.

De nou no es coneix el significat o la funció d’aquest monticle artificial i actualment no es permet “trepitjar-lo”, és a dir, que ens hem de conformar amb observar-lo des de la carretera.

Tot aquests llocs: els cercles de pedra de Avebury, the Sanctuary, Silbury i Overton Hill, Kenneth Avenue i altres que no vam tenir temps de visitar, però del mateix conjunt monumental, van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i són mantinguts i gestionats conjuntament per National Trust i English Heritage.